domingo, 25 de marzo de 2012

El pianista



Ficha tècnica:

Títol: El pianista
Direcció: Roman Polanski
Producción: Roman Polanski, Robert Benmussa, Alain Sarde i Gene Gutowski.
Guió: Ronald Harwood i Wladyslaw Szpilman.
Música Wojciech Killar.
Fotografia: Pawel Edelman.
Porotagonistes: Adrien Brody, Thomas Kretschmann, Frank Finaly, Maureen Lipman, Emilia Fox, Ed Stoppard, Julia Rayner, Jessica Kate Meyer.



Dates i xifres:

País: Alemania, França,Reina Unit i Polonia
Any: 2002
Gènere: Drama
Duració 150min


Roman Polanski,el director:

Roman Polanski : Va néixer el 18 d'agost de 1933 a Paris. Als tres anys, la seva família, formada per jueus polacs, va tornar al seu lloc d'origen, Cracovia. Va experimentar la Segona Guerra Mundial i ell i la seva família van viure en el Gueto de Cracovia. Els seus pares van ser enviats a un camp de concentració, on la seva mare va ser assassinada en la camara de gas.
Després de la guerra, sent molt jove, ja va començar a interessar-se pel món del cinema i va començar la seva carrera com a actor teatral, en l'escola de cinema de Lodz. Desprès va començar a fer feina com actor de radio, de teatre, en algunes pel·lícules... i el seu primer curtmetratge el va realitzar a l'edat de 21 anys, es tractava de Rower (La bicicleta, 1955).
Desprès als anys seixanta va començar a produir les seves primeres pel·lícules. Durant aquest moment de éxit professional i personal que viu Roman en Hollywoof es tanca tràgicament amb l'horrible assassinat de la seva dona embarassada i de algun amics seus per part de la seca del maniac Charles Manson. Tal vegada per aquest nou cataclisme personal la seva carrera mai mes a tornat a arribar a l’altisim nivell artístic i comercial el les seves cinc primeres pel·lícules.
La tornada als Estats Units va ser per la porta gran, ja que Roman va demostrar la seva versatilitat i el seu eclecticisme en rodar una història de cinema negre com Chinatown(1974), una pel • lícula que va arrasar a taquilla i que va encantar a tothom, especialment als que no els agrada el cinema de Polanski. El resultat va ser una pluja de nominacions a l'Oscar.
pel que sembla va tenir relacions sexuals amb una nena de tretze anys a la casa del seu amic Jack Nicholson. Tement que l'anessin a enviar a la presó, va escapar dels EstatsUnits, país en el que avui segueix sent un fugitiu de la justícia i on no pot posar els peussense ser arrestat. Per descomptat, totes les seves pel • lícules posteriors ha hagut defer-les a Europa, i la seva carrera s'ha ressentit d'això. De fet, en els nou anys següents només va estrenar Tess (1979).
Desprès d'uns anys va rebre El merescudíssim però més que inesperat Oscar al millor director, i el més previsible premi a Cannes, aconseguits amb El pianista, suposen tot un gir per a la carrera de Polanski.




Filmografia:



Resum: 

La pel·lícula del Pianista es desarolla a Versovia (Polònia) durant la segona guerra mundial. El 1939 un jove jueu polac anomenat Wladyslaw Szpilman, esta en la radio tocant amb el piano i es veu sorprès per el primer atac nazi a Polònia. Al arribar a casa seva ell i els seus familiars escolten per la radio que els Aliats han declarat la guerra a Alemanya.
partir d'aquell dia es veu com Polònia es ocupada pels nazis, i Wladyslaw Szpilman i la seva família com són jueus han de complir les normes, com per exemple de dur un braçalet jueu per ser distingits entre la resta de la població.
El 31 d'octubre de 1940 es crea el ghetto jueu de Varsovia. I Szpilman i la seva família són desallotjats de la seva casa, i són duits amb tots els demés jueus al petit ghetto. En aquest ghetto és es veu com els nazis construeixen una muralla per separar-los de la resta de la població. Wladyslaw Szpilman i la seva família viuen dins el ghetto, i jove Wladyslaw treballa com a pianista en els bars, en els que es reunien gent rica i traficants del mercat negre, per així portar diners a casa seva, ja que apenes tenien de menjar. 
Dia 14 de Març del 1942 Un dia els soldats Nazis, reunèixen a tots els jueus en un gran pati i els envien a tots a Camps de concentració però Wladyslaw aconsegueix salvar-se, gràcies a l'ajuda de coneguts aconsegueix escapar del ghetto on tenia que treballar cada dia, i s'amaga dels nazis en les ruïnes de la ciutat, és a dir a cases abandonades.
Dia 1 d'agost del 1944 els Alemanys van començar a bomberdagar el bloc de pisos on ell estava, i ell vaaconseguir salvar-se i es va amagar a un àtic, però 
un capita nazi el descobreix, i li demana que toqui el piano. El capita queda tan meravellat que decideix perdonar-li la vida i li dona menja. Al final la guerra acaba quan els russos acaben amb els nazis. I el músic WladyslawSzpilman, aconsegueix salvar-se i la pel·lícula acaba quan el jove acaba la peça de música, que no va poder acabar feia sis anys pel primer atac nazi.




Descripció personatjes:
Władysław Szpilman:
Władysław Szpilman és un músic polonès d'origen jueu que treballa a la ràdio de Varsòvia i que veu com tot el seu món s'ensorra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió d'Alemanya.
Wladyslaw Szpilman és interpretat en la pel · lícula per l'actor Adrien Brody.
Estima la música, quan s'asseu davant d'un piano i comença a tocar, deixa que tots els seus sentiments es reflecteixin obertament, i això és el que el converteix en un granpianista i compositor.
És un personatge de caràcter fort i lluitador, que supera relativament bé la difícil situació a què s'enfronta, ja que el seu país està en plena guerra, primer el separen de la seva família i després ha d'enginyar tot sol per intentar sobreviure, i ho aconsegueix, gràcies al fet que no es rendeix amb facilitat.





Wilm Hosenfeld :
Wilm Hosenfeld, és un oficial alemany que veu per primera vegada a Szpilman sercant eines per obrir una llata de cogombres entre les ruïnes, i a l'instant s'adona que Szpilman és jueu. En assabentar que anteriorment era pianista, Hosenfeld el porta fins a un piano i li demana que toqui alguna cosa. En aquest moment un decrèpit Szpilman executa unadesesperada peça de Chopin davant un Hosenfeld que es compadeix d'ell, i al hora mostra la seva admiració després de la tocata, de manera que no només no el delata , sinó que li amaga a l'àtic de l'edifici,portant regularment menjar i un obre llaunes. 
El capità Hosenfeld va ser interpretat a la pelicula per Thomas Krestchmann.
El carácter del personatje no es tan sanguinari i fred com els altres oficials nazis, sinò que demostra ser bona persona i tenir bon cor.


Comentari del període que tracta el film:
El pianista, tracta sobre la segona guerra mundial, i es desarolla a la ciutat de Varsovia, a Polònia, la qual va ser la primera de les agressions bèl · liques Que Alemanya va dur a terme. L'Exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat, en no poderFER Davant de les Tropes Germanes Superiors.. La pel·lícula  va des del 1939 fins el 19 d'agost de 1945. En aquesta pel·lícula es veu molt bé com eren tractats els jueus pels Nazis. Al principi de la pel·lícula els jueus són socialment discriminants, i sufrèixen tot tipus d'humillacions, com per exemple tenir que caminar per la carretera, tenien que portar un braçalet amb el símbol jueu per així ser reconeguts… També podem veure con els maltractaven o fins i tot els mataven per ser jueus. Desprès el 1940 es crea un ghetto per tots els jueus de Polònia per així tenir-los controlats, ja que construeixen unes grans muralles per separar-los de la resta de la població. A dins els ghettos es pot veure perfectament com era la vida, vivien moltes persones en petites cases, no tenien diners, ja que només tenia feina una gran minoria a unes empreses alemanes, i havia poques condicions higièniques, no tenien menjar, tenien fret… En definitiva eren tractats com animals pels Nazis. Desprès podem veure com els Alemanys duien als jueus a un pati, i desprès els duien als Camps de concentració, per així se eliminats. Finalment la guerra va acabar quan els Aliats van aconseguir derrotar a les Potències centrals, i per tant acabar amb els nazisme.








Dos fragments que ens hagin semblat interessants:
Un dels fragments que ens ha semblat més interessant de la pel·lícula, es quan Wladyslaw Szpilman s'amaga a les ruïnes d'una casa i és descobert per un capita Nazi. En aquell moment et penses que el capita el matara, però li demana que toqui el piano. Szpilman decideix torcar-lo i el capita es queda meravellat, ja que toca molt bé. I podem dir que el jueu es va salvar d'una mort segura gràcies al seu talent per la música. Seguidament també hi ha que dir que el capita l'amaga a l'àtic de la casa i li porta menjar, i va informant-lo sobre la guerra… Podem veure en aquesta última part un poc de sensibilitat cap els jueus per part dels Alemanys.




Un altre fragments interessant és que es pot veure perfectament la vida en els ghettos i com som tractats allà dins els jueus. Al principi els separen de la resta de la població, amb una gran muralla, per així tenir-los controlats. Desprès també es veu com en plena nit treien els jueus de casa seva els posaven en fila i mataven els que volien, encara que no haguessin fet res, també és pot veure perfectament les dure condicions de treball, a les que estaven sotmesos els jueus, per tal d’aconseguir un poc de diners, per així menjar un poc.

Podem dir que la pel·lícula si que fa una crítica a la Segona Guerra Mundial, i principalment als nazis, la crítica és negativa, ja que es pot veure amb molta claredat com van ser maltractats els jueus pels Nazis, només perquè ells, els Alemanys consideraven que eren una raça inferior i que per tant totes les demès races i principalment els jueus tenien que ser eliminats. Però per una altra banda podem veure coma amb esforç, algun jueu va aconseguir salvar-se de no ser eliminat, això si, passant molt de fred, gana, separació de la família...

Assumptes relacionats al film:

La invasió de Polonia

La Invasió de Polònia en 1939 va ser una acció militar de l'Alemanya Nazi encaminada a annexionar-se el territori polonès. La invasió, coneguda tècnicament com a «Operació Fall Weiss», es va iniciar l'1 de setembre de 1939 i les últimes unitats de l'exèrcit polonès es van rendir el 6 d'octubre d'aquest mateix any. Va ser el detonant de la Segona Guerra Mundial a Europa i va acabar amb la II República Polonesa.
La invasió de Polònia va ser la primera de les agressions bèl · liques que l'Alemanya de Hitler emprendria. L'exèrcit polonès va ser fàcilment derrotat, en no poder fer front a les superiors tropes germanes que estaven usant la seva famosa tècnica anomenadaBlitzkrieg ('Guerra llampec'), basada en el moviment ràpid dels blindats i la màximapotència de foc brutalment aplicada. No obstant, la caiguda de Polònia seriaaccelerada per la posterior invasió per la Unió Soviètica el 17 de setembre i l'absència d'ajuda dels seus aliats Regne Unit i França.
La caiguda de Polònia significaria la caiguda abrupta dels estàndards de vida dels seus ciutadans, especialment dels polonesos jueus, morint un 20% de la poblaciópolonesa existent abans de la invasió durant l'ocupació.










Pelicules relacionades:

La llista de Schindler:
La llista de Schindler és una pel·lícula biogràfica de 1993 dirigida per Steven Spielberg que explica la història d'Oskar Schindler, un empresari alemany que va salvar la vida d'un miler de jueus polonesos durant l'Holocaust.
Es relata la història d'un empresari d'origen alemany, Oskar Schindler, membre del Partit Nazi qui acabava d'arribar a Cracòvia. Inicialment s'aprofita de la situació a Polònia (recentment envaïda per l'exèrcit nazi) per crear una fàbrica d'articles de cuina,i per això arriba a un acord amb el director d'un camp de treballs forçats per usar màd'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, l'opció de treball més econòmica disponible. Schindler depèn del seu comptable jueu, Itzhak Stern
Però aviat, Oskar intenta ajudar els seus treballadors impedint que vagin als camps de concentració o d'extermini. Per a això, ha de comprar als jueus per salvar-los de la seva cruel destinació en aquella època.

La vida es bella:
La vida és bella és una reeixida pel · lícula italiana de 1997, guanyadora de tres premisOscar per millor banda sonora, millor actor i millor pel · lícula estrangera. En aquesta esnarra com un italià jueu, Guido Orefice, s'enamora, es casa, té un fill al qual juntamentamb ell el porten a un camp de concentració i inventa una mena de mentida al seu fillcom a contraposició al terrible moment que passen, estant en el camp.
La trama transcorre el 1939. Guido, un italià descendent de jueus, viu a Arezzo (Itàlia).Amb els feixistes al poder, Guido, el seu oncle i el seu fill Josué són deportats a un camp de concentració nazi. Allà, per tal de salvar la vida del seu fill de cinc anys, Guidos'inventarà un joc en el qual guanya el que aconsegueixi amagar-se dels rondinairesguàrdies alemanys. La imaginació del seu pare farà que el petit Josué visqui l'holocaustd'una manera diferent.








Opinió:
La nostra opinió sobre aquesta pel·lícula és positiva, ja que ens a semblat bastant interessant i realista realista ja que es veu perfectament com era la vida en la segona guerra mundial, sobretot si eres jueu. En veure aquesta pel·lícula veus lo malament que ho varen passar els jueus, els quals van ser matats sense haver fet res. També hi ha que dir que creim, pel·lícula criticà tant el passat com el present i el futur. Una crítica, missatge sobre la marginació social damunt un grup de persones, per part d'una altra nació. Per posar un exemple les morts provocades per l'imperialisme, les guerres de Estats Units a Irak...


També hi ha que dir, que encara que la seva crítica de la pel·lícula sigui negativa, també ens ensenya que encara que estiguis en les pitjors condicions, pots sortir endavant com va fer el protagonista.

Bibliografia utilitzada:
Publicado por en 7 comentarios:
Suscribirse a: Comentarios (Atom)